El tir amb arc d’aire lliure consisteix en la pràctica del nostre esport en camps de tir a l’experior, permetent gaudir del nostre entorn. Generalment es practica a principis de primavera fins a finals d’estiu.

És la disciplina practicada actualment als Jocs Olímpics. Els esportistes s’enfronten a dianes amb 10 anells concèntrics que puntuen de l’1 al 10 en arc recorbat i nu, del 5 al 10 en arc compost, i del 1 a 6 en arcs tradicionals. En funció de l’edat i la modalitat practicada ens trobem amb objectius entre els 10 i els 90 metres de distància.

Les competicions normalment consten de 2 rondes classificatòries de 36 fletxes cada una, i que composen un quadre d’eliminatories per a les fases finals. Es pot competir individualment o bé, per equips de 3 components o per equips mixtes de 2 esportistes.

El tir amb arc en sala consisteix en la pràctica en una sala de tir amb arc homologada i segura. Generalment es practica durant la tardor i l’hivern, evitant les inclemències de l’exterior.

En aquesta modalitat de sala totes les divisions d’arc adapten el tamany de les dianes, convertint-se en objectius més propers però d’un tamany més reduït a les dianes d’exterior. Es practica a 18 metres i algunes categories a 12 metres.

La disciplina de tir amb arc 3D es practica generalment a l’aire lliure, en boscos i entorns naturals.

Inicialment, aquesta modalitat va començar amb dianes 2D de dibuixos o fotografies d’animals. La més acceptada en l’actualitat es la que fa servir representacions volumètriques (3D) d’animals o d’altres figures de material sintètic.

A diferència d’altres disciplines com el tir a sala o aire lliure, les distàncies varien en cada objectiu i són sempre desconegudes pels competidors. S’aprofita l’orografia del terreny per fer propostes de tir amb desnivells, la climatologia, el vent, la pluja, la llum i el tipus de bosc fan que cada tir sigui sempre diferent.

En els recorreguts de bosc, els arquers es distribueixen en patrulles de 3 o 4 membres per anar resolent cada una de les dianes del recorregut proposat. Segons el tipus d’arc el rang de distàncies varia. Els arcs acceptats en el tir amb arc 3D són l’arc tradicional, l’arc longbow, l’arc nu i l’arc compost.

Està regulat per la Federació Internacional de Tir amb Arc (FITA), i consisteix en tirar sobre dianes a distàncies variables, conegudes o no, entre 5 i 60 metres, disposades en un recorregut i seguint les dificultats del terreny. Pot ser practicat a qualsevol edat, i aplega amants de la natura, de l’esport i de la competició, en un ambient obert i cordial que tothom pot gaudir.

En patrulles de tres o quatre arquers, repartides per tot el recorregut, cada tirador dispara tres fletxes sobre cada diana, per després puntuar i seguir fins a haver-lo completat. Les dianes són negres amb el centre groc i amb cinc divisions que puntuen d’1 fins a 6.

Hi ha quatre diferents mides de diana, que se situen segons la divisió, en un rang de distàncies determinat. Les més petites són de 20 cm. de diàmetre, els hi segueixen les de 40 cm, les de 60 cm, i finalment les de 80 cm.

El tir de camp pot ser practicat en qualsevol de les modalitats de tir: compost, nu, instintiu, longbow, tradicional o recorbat i amb la particularitat que cada modalitat ha de fer-ho en unes determinades distàncies.